TEMARI
NanoEduca: Com introduir la nanotecnologia a secundària i batxillerat
Jordi Díaz és doctor en Ciències Químiques per la UB i enginyer de Materials per la UPC. Actualment, coordina la Unitat de Tècniques Nanomètriques dels Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB) i també és responsable del projecte NanoDivulga UB. Com a divulgador de les nanotecnologies ha participat en diversos actes, xerrades, taller i en la Guía didáctica de enseñanza de la nanotecnología, de la xarxa iberoamericana NANODYF.
El projecte NanoDivulga, posat en marxa per la UB, vol aproximar el món “nano” a la societat. En particular, el programa NanoEduca, té l’objectiu d’introduir la nanociència i la nanotecnologia a alumnes i professors de secundària i batxillerat. La divulgació de la nanociència i la nanotecnologia (N&N) no és una tasca fàcil, ja que, a més de ser una matèria de gran complexitat, la comunitat científica sol emprar una terminologia molt densa, i generalment en anglès. Malgrat això, la N&N és clau per l’impacte real que té en la nostra vida, tant en el present com en el futur immediat. Es fa necessari, doncs, promoure activitats que, sense perdre el rigor conceptual, permetin acostar la N&N a la ciutadania d’una manera lúdica i preparar-la per entendre els usos i les aplicacions que comporten aquestes tecnologies. Es tracta també d’ajudar alumnes i professorat a decidir amb coneixement sobre els futurs usos de la N&N.
Presentacions curtes
Breu història de la baldufa,
Xavier Jaen
Xavier Jaen és professor del Departament de Física a la ETSEIB.
El projecte la baldufa va néixer a partir de la inquietud de Xavier Bohigas, Xavier Jaén i Montse Novell per explorar les possibilitats d'Internet com a eina en l'ensenyament i l'aprenentatge de la Física i com a via de connexió entre Universitat i Secundària. Durant 20 anys, la baldufa ha estat un entorn educatiu tant per a aprendre com per a ensenyar física.
Flipped classroom and learning by doing,
Alex Ferrer
Àlex Ferrer és professor del Departament de Física, divisió Aeroespacials, a l’ ESEIAAT.
• ¿Qué objetivo tengo cuando imparto docencia?
• ¿Cuál sería una manera eficiente de hacerlo?
• ¿Qué puedo hacer para motivar/ilusionar a mis alumnos?
Muchos de nosotros nos lo hemos preguntado alguna vez. Intentaremos dar respuesta a tales preguntas y explicaré una metodología (flipped classroom and learning by doing) que a mí me ha funcionado.
Experiments de Física amb ordinador: Els applets de Física,
Quim Valls
Quim Valls és professor del Departament de Física a la ESAB
Una llambregada, inevitablement parcial, a recursos per a ensenyar Física que es poden trobar a la xarxa i són d'us comú i lliure. Ben usat, el material a Internet, majoritàriament lliure, obre un bon ventall, tant en quantitat com en qualitat, interessant per utilitzar a la docència, i de diferents nivells. Els applets de Física i alguna cosa més de software lliure.
TAULA RODONA
El nivell dels estudiants de primer curs condiciona la nostra docència?
Els darrers anys s’han produït diversos canvis en el sistema educatiu que han modificat el perfil de l’alumnat que accedeix a la universitat i, en particular, als graus de la UPC. L’obligatorietat dels estudis d’ESO n’ha fet canviar progressivament la metodologia i els continguts, adequant-los a la nova situació a l’aula. Per altra banda, s’ha modificat l’estructura de les proves d’accés a la universitat, on s’ha augmentat l’optativitat entre les assignatures a ser avaluades. A nivell d’educació superior, amb la implantació dels nous graus ha desaparegut la diferenciació entre estudis d’enginyeria tècnica i d’enginyeria superior. Per part del professorat departament de Física sembla que hi ha una percepció generalitzada que això ha afectat al nivell dels estudiants que accedeixen als estudis i a la dinàmica pròpia de les assignatures de primer.
En aquesta taula rodona es plantejaran qüestions com: Cal canviar alguna cosa de les assignatures de física de primer? Tenen menys nivell els estudiants que arriben? Fins a quin punt afecta l’optativitat que tenen a batxillerat i selectivitat? Per què l’assistència en general és baixa?
|
